Pop barroc

Pop barroc

Orígens estilístics	Pop rock, música clàssica, baroque, surf rock, orchestral pop
Orígens culturals	Mitjan 1960s als Estats Units i el Regne Unit
Instruments típics	Guitarra acústica, guitarra, baix, bateria, instruments de corda, flauta, clavicèmbal, clavicordi, celesta, trompeta.
Popularitat al Mainstream	Alta als anys 1960
Origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Creació	1965
Part de	pop orquestral i pop
Subgèneres
Pop de cambra

El pop barroc és un gènere de música derivat del pop psicodèlic sorgit a mitjans dels anys 1960 que es caracteritza per utilitzar arranjaments orquestrals o instruments propis de la música clàssica com els violins, violoncels, flautes, arpes, trompetes, així com antics teclats com el clavicèmbal i l'orgue, instruments característics del barroc.

Aquesta denominació engloba grups com The Left Banke, The Zombies, o The Association. També s'empra per qualificar el so dels Beach Boys a partir del seu disc Pet Sounds (obra mestra del pop barroc), així com per a certes cançons d'altres artistes dels anys 60 com The Beatles en els seus famosos àlbums de 1966 Revolver, amb temes com «For no One» i «Eleanor Rigby», i de 1967 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band amb «She's Leaving Home». També amb aquest so preciosista van destacar Donovan, els Rolling Stones amb l'èxit «Lady Jane» del seu LP Aftermath i el seu Between the Buttons o Love, especialment en el seu disc Forever Changes, així com la banda britànica Kaleidoscope amb el seu disc Tangerine Dream.

A l'Europa continental l'estil va ser especialment ben acollit i va tenir molts seguidors i practicants en el seu moment (1966-1970). Sobretot a França, on van destacar en aquest estil France Gall, Françoise Hardy, Michel Polnareff o, més tangencialment, Serge Gainsbourg; a Espanya, amb exemples com Los Íberos, Los Ángeles, els Pop Tops o Solera; o a Itàlia, on grups com I Pooh, els primers New Trolls o solistes com Lucio Battisti també poden ser adscrits a aquest estil, almenys en els seus discos de finals dels 60.